En quant a les meves observacions personals, un cop finalitzades les pràctiques puc dir que el balanç és molt positiu. He de dir que en un principi el context d'intervenció m'era força familiar, ja que porto molts anys donant classes particulars i alguns d'ells tenen dificultats d'aprenentatge, i en moltes ocasions havia rebut nocions de com treballar certs aspectes amb ells, és a dir, havia rebut assessorament per part de professionals de la psicopedagogia i la psicologia. No obstant, començava amb ganes d'aprendre i conèixer noves formes d'intervenció.
Malgrat que vaig començar pensant que era un àmbit que dominava, em vaig adonar que el que es feia al centre d'assessorament Aprèn, no era del tot igual.
La planificació i l'experiència en l'àmbit de les reeducacions i tècniques d'estudi, he vist que juguen un paper molt important. A més, la formació amb la qual es van renovant els professionals, està relacionat amb les dificultats d'aprenentatge i es nota l'hora de dur a terme la seva tasca. És per això, que com a recomanació per part d'uns dels psicòlegs, aquest estiu faré un curs d'intervencions davant les dificultats educatives: dislèxia, TDA, discalcúlia i TANV, a la fundació ADANA.
Pel que fa a la relació del treball que es realitza al centre amb els enfocaments d'intervenció, treballats al llarg de la llicenciatura, puc dir que en primer lloc es podria parlar d'un enfocament clínic, ja que aquest posicionament pretén interpretar les necessitats o dificultats que presenten els alumnes, de manera que es vol reeducar i prevenir.
Tot i això, no ens hem de quedar amb aquesta idea, sinò que hem d'anar més enllà, i quedar-nos amb un model d'orientació col.laboratiu/constructivisme, ja que aquest enfocament afirma que el desenvolupament humà s'ha d'entendre com a un procés permanent de culturització, on hi ha una interacció en un medi social entre família, educadors i alumnat. El docent, així doncs, ha de guiar l'alumne a partir dels seus coneixements previs. És a dir, el triangle interactiu format per alumnat, assessor/professor i família, han de treballar de manera coordinada i amb complicitat, per tal de garantir o aconseguir un aprenentatge significatiu.
Tot i això, no ens hem de quedar amb aquesta idea, sinò que hem d'anar més enllà, i quedar-nos amb un model d'orientació col.laboratiu/constructivisme, ja que aquest enfocament afirma que el desenvolupament humà s'ha d'entendre com a un procés permanent de culturització, on hi ha una interacció en un medi social entre família, educadors i alumnat. El docent, així doncs, ha de guiar l'alumne a partir dels seus coneixements previs. És a dir, el triangle interactiu format per alumnat, assessor/professor i família, han de treballar de manera coordinada i amb complicitat, per tal de garantir o aconseguir un aprenentatge significatiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario