Intervencions realitzades

En el meu centre de pràctiques, he portat a terme 3 intervencions amb un nen i una nena. Aquestes, a grans trets, han consistit a preparar una sessió en la qual treballar els aspectes o dificultats més evidents i sobre les quals s'intervé al gabinet, amb l'objectiu de millorar les seves habilitats, rendiments...

En primer lloc vaig fer una primera sessió amb un nen de 8 anys, que cursa segon de primària (és repetidor) i pateix sordesa profunda, no obstant porta audífon i la comunicació verbal no suposa cap repte amb ell. La qüestió que es treballa amb ell és la concentració, la comprensió lectora i sobretot s'intenta tractar-lo com un nen de la seva edat, ja que és molt immadur per la seva edat.

La primera sessió que vaig fer amb ell va sorgir de forma improvisada, però va ser una bona idea, ja que vaig pactar amb el psicòleg, que la següent sessió també la faria jo però preparant-la, per així a banda de treballar amb ell adonar-me de la importància de la planificació, organització i l'adapatació als imprevistos.

A la segona sessió amb el nen de 8 anys vaig intervenir de la següent manera:

1. Repàs de la taula de multiplicar del 3, a través d'un joc de taula que teníem al centre, prèviament l'habíem dit oralment i escrit a un paper.
2. Vam fer una lectura i la comprensió lectora corresponent, en aquest cas unes preguntes.
3. Memory, joc com a recompensa davant la seva bona resposta i participació durant la sessió. A més cal dir que és un joc que li agrada molt, ja que te facilitat per memoritzar. 

La tercera sessió la vaig preparar, amb força antelació, per una nena de 10 anys repetidors de 4rt de primària, que pateix TDA (es medica per controlar aquest dèficit d'atenció), a més des que va entrar al centre, presenta dificultats a les àrees instrumentals bàsiques (lectura, escriptura, i raonament lògic i matemàtic); això comporta que a l'escola segueix el protocol del TDA. De manera que al pla terapèutic van decidir treballar amb ella aquests aspectes juntament amb els hàbits i la motivació envers l'estudi, la preparació d'examens,  entre d'altres. Així doncs, la vaig seleccionar perquè és un dels casos que trobava més difícil però alhora vaig congeniar molt bé amb ella i això em donava seguretat. El pla d'intervenció va consistir en el següent:

1. Inici: farem 5 cèntims de com ha anat la jornada escolar per tal de trencar el gel i seguir amb la dinàmica/rutina que segueix a totes les sessions amb la psicòloga.
2. Mirem l'agenda per saber quins deures i exàmens, i de quina manera s'organitzarà (Intentarem que ella sigui qui ens expliqui quina feina ha de fer; de manera que ja treballarem una mica l'expressió oral) EN CAS QUE TINGUI MOLTA FEINA SUBSTITUIRIA ALGUNA DE LES ACTIVITATS PENSADES, PER DEDICAR UNA PETITA ESTONA ALS DEURES O ESTUDI (així no canviar la rutina que ja te establerta al centre) 
3. Expliquem com es dividirà la sessió. Per un costat farem una lectura i desprès farem dos activitats de matemàtiques.

• Farem la lectura d'un text en la que apareguin uns personatges i s'especifiquin unes coordenades i característiques, que l'ajudaran, posteriorment, a realitzar una activitat. Aquesta consistirà a esbrinar el nom de cada personatge, ja que ho desconeixem. A més farem un petit joc, el famós Qui és qui? Per tal de sapiguer si sap descriure a un personatge tal i com sortia al text llegit. (Treballarem la comprensió lectora i l'atenció).
• Treballarem el raonament lògic matemàtic (ja que tan la psicòloga com jo hem detectat que presenta dificultats per identificar quina operació matemàtica ha de utilitzar quan se li presenta un problema). Així doncs; farem una fitxa anomenada “Signes perduts”, a través de la qual es plantejaran unes operacions ja resoltes, però en les que no apareix el signe de l'operació. De manera que aprofitarem per ensenyar que vol dir: sumar, restar, multiplicar... (Exemple: 5 ? 5 = 25, quina operació fem?? Reduïm, augmentem, agrupem...).

• Fem acabar la sessió i fer una activitat més divertida i dinàmica; farem de botiguers. A través d'un joc de rol ens posem en situació; així aprofitarem per saber si l'activitat anterior l'ha entès o no. (Per exemple: Givi tu ets una dependenta i jo et vaig a comprar una samarreta que val 15 euros. Si jo et pago amb un bitllet de 20 euros, quina operació farem per saber quants diners m'has de tornar?) 

La valoració d'aquesta darrera intervenció puc dir que va ser molt positiva, la resposta que vaig obtenir per part de la nena va ser molt bona. A més a més vaig fer participar a la psicòloga que la porta, en l'activitats del Qui és qui? i l'activitat dels botiguers. Crec que la planificació de la sessió, la confiança que la psicòloga sabia que dipositiva en mi i seguir amb el fil conductor del que es realitzava a les sessions amb la nena, va ser fonamental i clau pel bon resultat.

Conclusions finals

Per finalitzar el meu blog de pràctiques, puc dir que l'experiència ha estat molt positiva. Els aprenentatges que he après puc dir que han estat conceptuals, pràctics i actitudinals, ja que no només he conegut i observat el context, sinò que he rebut explicacions i justificacions, sobre el motiu pel qual portaven a terme les reeducacions de manera individualitzada, i partint de l'estat psicològic dels nens. Això ho vaig trobar bé, però el fet que tots els encarregats de fer reeducacions siguin psicòlegs, mostra que a vegades es dedicava més estona a tractar problemàtiques dels nens, relacionats amb l'escola o la família. 

No obstant, està clar que és fonamental que tot i que com a professionals volguem, en aquest cas vulguin, atendre les dificultats d'aprenentatge dels nens i joves, però cal vetllar i procurar que hi ha un benestar mental i se senti còmode i amb prou confiança com per fer saber com es troba.

En definitiva, a banda de tots els coneixements que he après, valoro molt la humanitat amb la que es tractava amb els nens, i el bon treball que l'equip realitza amb les famílies, ja que elles eren conscients que no anaven allà per fer deures, sinò per fer front i pal.liar una necessitat, perque a vegades és ben difícil fer entendre a les famílies que recorren a aquest tipus de serveis, la funció d'un psicòleg o psicopedagog. 

Observacions personals

En quant a les meves observacions personals, un cop finalitzades les pràctiques puc dir que el balanç és molt positiu. He de dir que en un principi el context d'intervenció m'era força familiar, ja que porto molts anys donant classes particulars i alguns d'ells tenen dificultats d'aprenentatge, i en moltes ocasions havia rebut nocions de com treballar certs aspectes amb ells, és a dir, havia rebut assessorament per part de professionals de la psicopedagogia i la psicologia. No obstant, començava amb ganes d'aprendre i conèixer noves formes d'intervenció.

Malgrat que vaig començar pensant que era un àmbit que dominava, em vaig adonar que el que es feia al centre d'assessorament Aprèn, no era del tot igual. 

La planificació i l'experiència en l'àmbit de les reeducacions i tècniques d'estudi, he vist que juguen un paper molt important. A més, la formació amb la qual es van renovant els professionals, està relacionat amb les dificultats d'aprenentatge i es nota l'hora de dur a terme la seva tasca. És per això, que com a recomanació per part d'uns dels psicòlegs, aquest estiu faré un curs d'intervencions davant les dificultats educatives: dislèxia, TDA, discalcúlia i TANV, a la fundació ADANA.

Pel que fa a la relació del treball que es realitza al centre amb els enfocaments d'intervenció, treballats al llarg de la llicenciatura, puc dir que en primer lloc es podria parlar d'un enfocament clínic, ja que aquest posicionament pretén interpretar les necessitats o dificultats que presenten els alumnes, de manera que es vol reeducar i prevenir.
Tot i això, no ens hem de quedar amb aquesta idea, sinò que hem d'anar més enllà, i quedar-nos amb un model d'orientació col.laboratiu/constructivisme, ja que aquest enfocament afirma que el desenvolupament humà s'ha d'entendre com a un procés permanent de culturització, on hi ha una interacció en un medi social entre família, educadors i alumnat. El docent, així doncs, ha de guiar l'alumne a partir dels seus coneixements previs. És a dir, el triangle interactiu format per alumnat, assessor/professor i família, han de treballar de manera coordinada i amb complicitat, per tal de garantir o aconseguir un aprenentatge significatiu. 

Avaluació

Pel que fa al grau de satisfacció respecte les meves pràctiques puc dir que ha complert les expectatives que tenia en un principi. Per una banda al llarg de tota la meva estada m'he sentit ben acollida per tots els membres del centre i m'han fet partíceps de les diferents intervencions. Primerament iniciant les pràctiques fent observacions, en les quals ells abans d'iniciar les sessions em feien un resum sobre el cas en conret i el diagnòstic i mesura que es desenvolupava la sessió m'anaven expliquen que feien amb el nen o nena, i en algunes activitats em feien participar d'una forma molt activa.

Pel que fa a la resposta dels nens, davant la meva presència, considero que ha estat molt positiva, en cap moment el fet de ser jo present a les sessions, ha estat motiu de distracció o de trencar el fil conductor ja establert amb el psicòleg. És cert que he establert més vincle amb uns nens que amb uns altres, de manera que aquest fet en part ha estat decisori per fer una de les meves intervencions. Una nena amb TDAH, amb la qual des d'un principi vaig congeniar molt bé i treballat molt bé, malgrat les seves dificultats per prestar atenció. L'altre intervenció, no obstant, tot i ser amb un nen difícil de reconduir va ser com un repte personal, ja que el primer cop que de forma espontània, vaig intervenir amb ell, la cosa no va anar del tot bé, però a la darrera sessió, on em vaig preparar els materials i tot allò que acordarien, el repte va ser assolit i me'n vaig en sortir. Això com a professional va ser molt gratificant (tot i això cal dir que l'assessorament que vaig rebre per part del psicòleg va ser fonamental). 

Respecte als objectius plantejats des d'un principi considero que tots s'han assolit, no obstant em quedo amb ganes de saber més i és per això, que al mes de julio realitzaré un curs a la fundació Adana sobre intervencions educatives amb nens amb dislèxia, TDA, discalcúlia i TANV. El fet d'estar durant un temps amb professionals que saben tant sobre reeducacions i han aprofundit molt en el tema, m'ha contagiat les ganes d'anar més enllà i formar-me al màxim. 

Descripció del treball

Descripció del treball que es realitza dins dels centre: 

Tal i com he esmentat a l'apartat de descripció de la institució, l'àmbit d'intervenció està dirigit a nens i joves que a travès de sessions invidualitzades al propi cente (als despatxos), es treballen les dificultats que presenten en relació als processos bàsics d'aprenentatge i tècniques d'estudi. Així doncs el seu objectiu és millorar el rendiment acadèmic dels joves i nens, diagnosticar possibles necessitats educatives, ensenyar tècniques d'estudi i promocionar el treball autònom.

En tot moment per fer les intervencions es tenen en compte diferents intruments; per una banda les entrevistes que els psicòlegs i la directora del centre realitzen als mestres i a les famílies dels menors, els test (WISC, TALEC...) i d'altre banda, les observacions realitzades durant els primer dies de classe amb els nens, ja que els ajuda a entendre com són. A més a més, diferents recursos materials com llibres, ordinadors o jocs de taula són utilitzats en les diferents sessions.

El tipus de intervencions que es realitzen podem dir que són preventives, enriquidores i correctives, ja per una banda es vol resoldre o pal.liar les necessitats dels nens, és preventiva perquè pretenen que els nenes/es puguin seguir el ritme de classe i mica en mica assoleixin els continguts adients a la seva maduració i és enriquidora ja que es produeix una situació d'ensenyament-aprenentatge entre psicòleg i infant o adolescent. Pel que fa al tipus d'intervenció considero que és clínica i educativa, tot i que en un principi pensava que seria molt més educativa. Alhora d'intervenir tenen en compte l'estat anímic del nen/a, valoren molt el fet de tenir una bona interacció, uns hàbits i unes conductes determinades, amb aquest, per posteriorment intervenir i fer els reforços o reeducacions.
Pel que fa als continguts que he vist reflexats a les pràctiques han estat: Orientació Professional (amb els nens de la ESO que finalitzen etapa), Models d'Orientació i intervenció Psicopedagògica,  Educació Especial i Dificultats d'Aprenentatge i Intervenció Psicopedagògica.

Per a més informació espot consultar la seva pàgina web: http://apren.net 

Descripció del meu paper com a psicopedagoga al centre:

Per iniciar el diari de pràctiques, cal tenir en compte diferents aspectes que s'han tingut en compte abans d'iniciar-les pròpiament.

En primer lloc vaig posar-me en contacte amb els centres de pràctiques que m'interessava fer-les, així un cop em vaig decantar pel centre Aprèn, l'Eva (la directora de la institució i la meva tutora) vam concretar una primera reunió on tenir un primer contacte. Seguidament va acceptar acollir-me com a alumne en pràctiques i en reunions posteriors vam acordar el meu horari de treball aniria dilluns i dijous, o bé dimarts i divendres, de manera que cada setmana alternaria, amb la finalitat que pogués veure tots els casos que es treballen dins dels centre (pel que fa a reeducacions i tècniques d'estudi). A més vam establir un pla de treball, aquest consistiria en:

• Fer una observació dels diferents casos de nens i nenes que assisteixen al centre: casos amb TDA, TDAH, dislèxia, TDE...
• Col.laborar en les diferents reeducacions que porten a terme els professionals.
• Analitzar quin cas/casos m'agradaria treballar en profunditat per tal de realitzar una intervenció.
• Portar a terme una intervenció educativa amb un dels nens o nenes.

Així doncs les meves pràctiques les vaig iniciar el de 10 de febrer del 2014 i acabaran el dia 23 de maig.

En primer lloc parlaré dels casos que estic veient, on es realitzen reeducacions. Les sessions (totes individuals i amb una durada d'urna hora) tot i ser desenvolupades per tres psicòlegs diferents presenten una estructura semblant:

1. Dediquen temps a parlar amb els nens sobre el dia o la setmana. "Trenquen el gel parlant d'aspectes quotidians".
2. Demanen als nens que treguin l'agenda de l'escola, per tal de saber si tenen deures o estudiar. De manera que els ajuden a organitzar la feina, acordant la feina que realitzaran al centre i quin a casa, de forma autònoma o amb col.laboració dels pares.
3. Realitzen deures o estudien en funció a la feina demanada per l'escola. Aprofiten per ensenyar tècniques d'estudi.
4. Realitzen la pròpia reeducació, és a dir, es fan activitats adients a les necessitats o dificultats dels nenes.
5. Es dedica un temps (5-10 minuts) a fer una activitat més lúdica, divertida... Per tal de recompensar l'esforç fet al llarg de la sessió.

Tot i aquest és el transcurs que segueixen gairebé totes les sessions ni han hagut dies que la rutina no ha estat aquesta. Algunes sessions que destaco són:

• Les realitzades amb un nen de 8 anys que és sord i que presenta una baixa tolerància a la frustració. És repetidor de 2on de primària i tot i ser espavilat, presenta grans dificultats de comprensió lectora. En totes les sessions busca objectes amb els quals distreure's, és una mica obsessiu i fins que no aconsegueix el que vol no para.
• El cas d'un nen que ha estat ingressat a l'àrea de psiquiatria de l'hospital Clínic, ja que presenta un trastorn de conducta i s'intenta inculcar uns hàbits d'estudi per tal que recuperi el mes que no ha anat a l'escola. Tot i la intenció, totes les sessions acabaven convertint-se en sessions de psicologia clínica.
• He assistit a una sessió on es passava un WISC a un nen, que tot apunta que presenta un QI, per sobre de la mitjana.

Descripció del context d'intervenció

El centre en el qual realitzo les pràctiques rep el nom d'Aprèn. Es troba situat al districte de l'Eixample, al centre de Barcelona, al carrer Casanova.

La institució es defineix com una assessoria psicopedagògica, que ofereix principalment un servei de reeducacions psicopedagògiques i sessions d'estudi, i en segon terme tractament psicològic, exploracions neuropsicològiques i sessions de logopèdia a nens/es i joves d'entre 6 i 16 anys que necessitin rebre alguns d'aquests serveis. És a dir que el meu context pertany a l'àmbit d'intervenció escolar.

No obstant, també s'oferix assessorament i suport a les famílies dels menors que assisteixen i de tant en tant realitzen tallers dirigits als pares a través dels quals ensenyar tècniques apropiades per estudiar amb els seus fills, o altres temàtiques que siguin del seu interès.

Així doncs, els professionals que formen part d'Aprèn són la directora que és mestre (a una escola del mateix districte) i psicopedagoga, una logopeda (a la pàgina web i figuren dos logopedes peró en realitat només hi ha una, ja que l'A. substitueix a la S.) i tres psicòlegs.

Disposa de 4 sales/despatxos per treballar, dotades de material necessari per a les sessions, un lavabo i una sala d'espera. 

 

Comencem...

Les pràctiques de qualsevol titulació són el moment de demostrar allò que has après al llarg d'un seguit d'assignatures, cursos o temps determinat. En molts casos ajuda a interioritzat coneixements, a adquirir experiència i en d'altres casos a aprendre nous continguts que no havies estat capaç d'assimilar.

Seguint amb aquesta idea, l'objectiu del pràcticum 1 de Psicopedagogia és: adquirir un visió pràctica d'allò après durant un determinat temps i implicar-se directament en situacions d'ensenyament aprenentatge sobre les quals, en un futur o present ens haurem d'enfrontar com a psicopedagogs.

Els dubtes, les inquietuds, la inseguretat, les ganes d'aprendre... són ingredients que estan presents en els alumnes que inicien unes pràctiques d'implicació a una institució, en aquest cas a l'àmbit educatiu. Però són necessaris, ja que cal tenir en compte que és el moment d'equivocar-se i aprendre dels errors, d'aprendre del treball que realitzen els altres, de preguntar quan no entenem alguna cosa.

Així doncs, en el meu cas, el fet d'iniciar les pràctiques ha significat acabar de concretar o de definir i alhora interioritzat, aquells conceptes que no tenia clar o bé no entenia el seu sentit. Alguns dels continguts que al llarg d'aquest període treballaré seran: L'atenció de la diversitat en l'ensenyament, el suport en els processos d'atenció a la diversitat, les tasques, contextos i funcions de l'assessorament, les dificultats d'atenció, les dificultats en la comprensió i l'expressió escrita, les dificultats d'aprenentatge en la lectura i l'escriptura, les dificultats d'atenció... Entre d'altres ja que realitzaré les pràctiques a un gabinet o assessoria psicopedagògica, on la meva funció serà observar, atendre i intervenir mitjançant reeducacions dirigides a nens i nenes amb dificultats d'aprenentatge.